Què es necessita per a ser traductor/a?

Juan Isidoro Ciruelos Huarte
el 25 de noviembre, 2020· 3 min

Idiomes disponibles per aquest post

Tal com vaig fer en l’article relacionat “Els 10 amors necessaris del traductor autònom”, m’agradaria tornar a remarcar aquí que la cosa primera i principal que necessita el traductor és, al meu humil entendre, un “amor per les lletres”, el qual pot interpretar-se en un sentit més restringit, centrat en els idiomes i la lingüística, i en un sentit més ampli, que abastaria tota la cultura escrita. No puc deixar d’insistir-hi perquè crec que durant l’exercici de la professió tal amor és sovint la font essencial –i de vegades, davant determinats tipus d’encàrrecs, l’única font- de satisfacció amb la feina i per tant de constància i eficiència en el seu desenrotllament. L’àmbit de la traducció, seguint la tendència de la societat en general, s’ha tecnificat molt, però convé de recordar que l’ús necessari de les màquines (en el nostre sector, les “eines TAO”) no pot suplir, si més no a hores d’ara, la necessària passió per l’ofici, professió o, en el millor dels casos, art de la traducció.

Convé de recordar igualment que l’ofici, professió o art de la traducció no està encara limitat legalment o corporativa respecte l’accés al seu exercici. És a dir, que qualsevol persona pot treballar com a traductor/a. Un exemple gràfic de tal desregulació és la traducció literària: tothom por traduir un llibre. Això vol dir que tothom pot fer-ho bé? No. I que traduir és senzill? No. Ans al contrari, és complex, i tota formació és benvinguda per tal d’afrontar els múltiples i immediats “problemes de traducció” que qualsevol persona es troba tan bon punt es posa a traduir.

D’una banda, els moderns estudis de Traducció i Interpretació són una escissió necessària dels clàssics estudis de Filologia, a on la formació en traducció i interpretació era com a molt tangencial. Encara avui nombrosos graus en Llengua i Literatura limiten la formació en traducció i interpretació a una assignatura optativa, la qual cosa s’evidencia insuficient. Sobretot perquè després, un cop al mercat laboral, molts filòlegs o especialistes en llengua i literatura busquen i troben en la traducció una manera de guanyar-se la vida. De l’altra banda, els graduats en Traducció i Interpretació compten amb una òptima formació idiomàtica, però en canvi llur formació lingüística i literària és més discreta que la dels filòlegs. Sortosament, tant els uns com els altres poden optar per cursar estudis de màster que cobreixin les dites mancances, i fins i tot poden fer un segon grau, solució que no seria rara en un “amant de les lletres”. En aquest sentit, les bones universitats en línia -tant espanyoles com estrangeres- ofereixen magnífiques oportunitats acadèmiques, concebudes a més a més per a facilitar tant com sigui possible la conciliació entre estudi, feina i família. Per últim, cal destacar que l’àmbit de la comunicació en les seves diverses branques (mediàtica, corporativa, institucional...) representa en l’actualitat una florent sortida laboral per a traductors i lingüistes, raó per la qual els màsters i graus en Comunicació desperten un interès creixent. De fet, cada vegada més universitats imparteixen dobles graus en Traducció i Comunicació. Així mateix, fora de l’espai universitari, o com a complement seu, els traductors poden adquirir formació jurídica, econòmica, informàtica o comunicativa mitjançant els cursos d’especialització que ofereixen les acadèmies privades o les associacions de traductors. Es tracta de cursos el contingut dels quals sol ser més específic que a la universitat, per la qual cosa resulten particularment adequats per aprendre a resoldre problemes de traducció lligats a l’exercici concret de la professió per part de cada traductor.

Precisament, quant a l’accés a l’exercici de la professió, l’esmentada tecnificació de l’àmbit de la traducció ha eixamplat el repertori de mitjans disponibles per a copsar l’atenció dels ocupadors o per a oferir al mercat la pròpia capacitat de treball. Les xarxes socials professionals, ja siguin més generals com LinkedIn, o més sectorials com ProZ, donen visibilitat al traductor novell i informen de les noves ofertes d’ocupació. Semblantment, les xarxes socials més populars permeten també de contactar amb col·legues de professió d’una forma més distesa i pròxima. La majoria de traductors hi tenen un perfil actiu, sobretot a Twitter.